Astrália

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Mancominidá d'Astrália
Bandera d'Astrália Escudu d'Astrália
Asihamientu d'Astrália
Lengua oficial inglés
Capital Camberra
Reina Isabel II
Primel Menistru John Howard
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 6ª
7.686.850 km²
1%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 52º
20 835.000
2,5 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 15ª
754.816 millonis e US$
36.553 US$
Moeda Dólar Astralianu
Innu Advance Australia Fair
Domeñu Internet .au
Código telefónico +61
Miembru e: ONU, Commonwealth, OCDE, APEC, BERD,

Astrália, oficialmenti Mancomunidá d'Astrália (en inglés: Commonwealth of Australia), es una nación asihadá nel emisferiu sul, qu'ocupa toa parti continental d'Oceania, el continenti mas chicu 'el mundu, amás e várias ilas enus océanos Pacíficu, Índicu i Antárticu. Los paisis cercanus a Astrália son Indonésia, Timor Oriental i Papúa Nueva Guinea al norti, las Ilas Salomón, Vanuatu i la dependencia francesa e Nueva Caledonia al noresti, i Nueva Celanda al sureste. Astrália es el sestu pais mas grandi 'el mundu i el mas grandi d'Oceania.

La cidá capital es Camberra.

Continius

Heografia

Astrália vista dende satélite.

Los 7.686.850 km² de cumprimentu d'Astrália s'encuentran ena placa indoastraliana. Arodeá polos océanos Índicu, Glacial Antárticu i Pacíficu, está despartá d'Asia polos maris d'Arafura i Timor. Astrália tieni una línia costera e 25.760 km i reclama una amplia zona económica esclusiva e 8.148.250 km². Esta zona económica esclusiva non incluyi el Territóriu Antárticu Astralianu.

La Gran Barrera e Coral, el arrecifi e coral mas cumpriu 'el mundu, s'encuentra a una corta distancia dela costa noresti i s'estiendi por mas e 2.000 kilómetrus. El monolitu más grandi 'el mundu, Mount Augustus, está asitiau n'Astrália Occidental. Con 2.228 m d'altitú, el monti Kosciuszko ena Sierra Divisória es la montaña mas alta d'Astrália continental; nostanti, el Mawson Peak nel remotu territóriu astraliano delas Ilas Heard i McDonald es entávia mas tarangallu con 2.745 metrus.

Clima

Saltus e Hopetoun.

Una enormi parti 'el país es desértica o semiárida. Astrália pasa por sel el contineneti abitau más secu i chanu de tol planeta, i es el que menus suelus fértilis tieni. Namás nel suresti i suroesti desisti un clima atemperau.

Pa la parte norti 'el país, conun clima tropical, tieni una vehetación que consisti prencipalmenti en selvas lluviosas, bosquis, praeras, manglaris inque tamien dangunus desiertus.

El clima astralianu está mu influenciau polos sistemas e baha presión tropicalis estacionalis que producin abondu ciclonis ena rehión setentrional, i también polas corrientis marinas, incluyendu el cenómenu oceánicu-atmosféricu d'el Ñeñu, que se correlaciona con sequias periódicas.

Demografia

Cidá e Sidney

Astrália es un pais d'inigrantis. El 23,1% de la su puebración está hormá por foritus. La mayol parti dela puebración es venidera d'inmigrantis inglesis i irlandesis que se muarun al pais enus sigrus XIX i XX.

El crecimientu vehetativu e la puebración es mu bahu, el númeru e nacencias ca vezi es menol, de mo qu'el gobiernu haci lo que puedi por atrael inmigrantis. Emportantis grupus etnicus minoritárius incluyin chinus, vietnamitas, italianus, gregus i alemanis. La `puebración aborihin es de namás que 366.436 personas, siendu entoncis menus 'el 1% dela puebración astraliana.

La puebración nacional ogañoti (añu2007) es d'alreor e 20,6 millonis d'abitantis, i está concentrá principalmenti enas grandis cidadis costeras e Sídney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaida.

La luenga oficial es el inglés, qu'es la luenga materna 'el 95% dela puebración.

Estória

Port Arthur, fue el primel penal d'Astrália

El continenti astralianu a estau abitau duranti mas e 42.000 añus polos aborihinis astralianus. Endispués delas caicuandu visitas e pescaoris 'el norti i d'esploraoris i comercientis uropeus que emprencipiarun nel sigru XVII, la mitá oriental e lo que ogañu es Astrália fue reclamá porel Reinu Uñiu en 1770, i en 1788 s'estableciño una colonia penal en Nueva Galis 'el Sul. Por mol 'el crecimientu dela puebración i l'esplotación e nuevas áreas, otras cincu colonias e la Corona fuerun esitosamenti esbelecias duranti el sigru XIX.

El 1 e Heneru e 1901, las seis colónias se federarun hormandu la Mancomunidá d'Astrália. Dendi la su federación, Astrália a manteniu un sistema políticu democráticu liberal i a contiuau siendu una monarquia ena Mancomunidá e Nacionis.

Economia

Astrália ptieni una próspera economia mista occidental, conuna renta per cápita un poquinu superiol a la 'el Réinu Uñiu, Alemaña i Fráncia, en términus e igualdá e pudel adquisitivu. La nación s'encuentra en tercel lugal nel Índici e Desarrollu Umanu llevau a cabu en 2005 polas Nacionis Uñias, siendu adelantá sólu por Noruega i Islándia. Enus añus recientis, l'economia astraliana a resistiu el bahón económicu mundial, lo cual se hazi visibili nel crecimientu dela su economia doméstica i ena mantención delos negocius i el consumismu.

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.